VISIONS DE L’INTERIOR A L’EXTERIOR
Del 23 de gener al 23 de març de 2010
Hotel Eurostars Gaudí
Consell de Cent 498-500 · Barcelona
Tinc davant meu un paisatge de sensacions al principi hi veig indefinició i confusió, però si observo amb més deteniment puc distingir diferents llocs, alguns d’ells em són més propers d’altres s’allunyen de mi. També s’hi poden percebre relleus, vibracions... i per sobre de tot el color hi explica moltes coses que no pensava trobar. Les formes també hi són presents, i tenen la seva importància. Sovint no són visibles amb claredat o decisió i semblen desaparèixer, altres vegades es converteixen en petits indicis o bé en evidències plenes de lucidesa. En alguns períodes de temps cal contemplar-ho tot des de la llunyania i reflexionar, d’altres vegades és necessari aproximar-s’hi amb calidesa i impuls, sempre amb intuïció i quasi mai es té la certesa d’haver trobat allò que es buscava. En alguns moments tot plegat es converteix amb una amalgama impossible o difícil de desxifrar i no és possible donar-hi forma. L’atmosfera és un element a penes prescindible que tan ajuda a modelar i integrar com pot embolicar-ho tot en una densa boira que no permet diferenciar unes coses de les altres. En aquests moments, si es pot, cal esperar a advertir una nova visió, transformar l’existent o simplement canviar la mirada.
CARME ROVIRA Llicenciada en Belles Arts. Universitat de Barcelona
Del 23 de gener al 23 de març de 2010
Hotel Eurostars Gaudí
Consell de Cent 498-500 · Barcelona
Tinc davant meu un paisatge de sensacions al principi hi veig indefinició i confusió, però si observo amb més deteniment puc distingir diferents llocs, alguns d’ells em són més propers d’altres s’allunyen de mi. També s’hi poden percebre relleus, vibracions... i per sobre de tot el color hi explica moltes coses que no pensava trobar. Les formes també hi són presents, i tenen la seva importància. Sovint no són visibles amb claredat o decisió i semblen desaparèixer, altres vegades es converteixen en petits indicis o bé en evidències plenes de lucidesa. En alguns períodes de temps cal contemplar-ho tot des de la llunyania i reflexionar, d’altres vegades és necessari aproximar-s’hi amb calidesa i impuls, sempre amb intuïció i quasi mai es té la certesa d’haver trobat allò que es buscava. En alguns moments tot plegat es converteix amb una amalgama impossible o difícil de desxifrar i no és possible donar-hi forma. L’atmosfera és un element a penes prescindible que tan ajuda a modelar i integrar com pot embolicar-ho tot en una densa boira que no permet diferenciar unes coses de les altres. En aquests moments, si es pot, cal esperar a advertir una nova visió, transformar l’existent o simplement canviar la mirada.
CARME ROVIRA Llicenciada en Belles Arts. Universitat de Barcelona
