OBSERVAR LA VIDA
Del 23 de gener al 29 d'abril de 2010
Inauguració: Divendres 5 de febrer a les 19.30h
Eurostars Parc del Vallès Hotel
Artesans 2-8 (Parc Tecnològic) · Cerdanyola del Vallès
BEA MAHAN Gran parte de lo que somos se encuentra escondido dentro de nosotros, latente, oculto. Cada minuto que vivimos va enriqueciéndonos y transformándonos y no siempre somos plenamente concientes de ello. Veo en la expresión artística un camino infinito para traspasar ese umbral de lo desconocido y silencioso que atesoramos dentro: cambio constante, búsqueda, sorpresa, sensaciones inexplicables, sombras y miedos, percepciones nuevas, experiencias pasadas, todas en espera de ser relatadas. Mis imágenes quiero que hagan las veces de puente entre lo que soy y el ambiente que me rodea.
PEP PUIGTIÓ ...passejo i busco aquest trosset de paisatge, a mig camí entre la taca i la textura. Aquesta bellesa imperfecta, aspra, senzilla, modesta, íntima... Camino moltes vegades sense direcció, a pas poètic de cargol i observo, solitari. Oloro, toco, sento, somio... Atrapo aquest instant fugaç. Aquí el teniu! Us regalo aquest moment. Aquesta platja. Aquest mar. La meva tardor, el meu viatge, el meu jardí, la meva pluja i aquesta olor de sàndal...
MARGARIDA GARCIA ANDREU Miro, miro i vaig mirant, observo constantment els rostres de la gent, sobretot els de les d
ones. Aquests rostres tant perfectes, aquestes mirades que diuen tantes i tantes coses. Miro també els seus cossos, tan fràgils, tan perfectes, tan plens de vida. Amb tot això pinto moments que converteixo en històries irreals, tan irreals com els meus somnis, però al mateix temps tan reals com la meva vida.
Del 23 de gener al 29 d'abril de 2010
Inauguració: Divendres 5 de febrer a les 19.30h
Eurostars Parc del Vallès Hotel
Artesans 2-8 (Parc Tecnològic) · Cerdanyola del Vallès
BEA MAHAN Gran parte de lo que somos se encuentra escondido dentro de nosotros, latente, oculto. Cada minuto que vivimos va enriqueciéndonos y transformándonos y no siempre somos plenamente concientes de ello. Veo en la expresión artística un camino infinito para traspasar ese umbral de lo desconocido y silencioso que atesoramos dentro: cambio constante, búsqueda, sorpresa, sensaciones inexplicables, sombras y miedos, percepciones nuevas, experiencias pasadas, todas en espera de ser relatadas. Mis imágenes quiero que hagan las veces de puente entre lo que soy y el ambiente que me rodea.
PEP PUIGTIÓ ...passejo i busco aquest trosset de paisatge, a mig camí entre la taca i la textura. Aquesta bellesa imperfecta, aspra, senzilla, modesta, íntima... Camino moltes vegades sense direcció, a pas poètic de cargol i observo, solitari. Oloro, toco, sento, somio... Atrapo aquest instant fugaç. Aquí el teniu! Us regalo aquest moment. Aquesta platja. Aquest mar. La meva tardor, el meu viatge, el meu jardí, la meva pluja i aquesta olor de sàndal...
MARGARIDA GARCIA ANDREU Miro, miro i vaig mirant, observo constantment els rostres de la gent, sobretot els de les d
ones. Aquests rostres tant perfectes, aquestes mirades que diuen tantes i tantes coses. Miro també els seus cossos, tan fràgils, tan perfectes, tan plens de vida. Amb tot això pinto moments que converteixo en històries irreals, tan irreals com els meus somnis, però al mateix temps tan reals com la meva vida.